Un poco de humor (no con actualidad, pero muy bueno)

Es antiguo, pero como se colgó en la red después de las elecciones de Mayo-2007 se conoce poco.
Las alusiones a Rus y su caza al opositor no tiene desperdicio. Un poco de paciencia que dura sólo 3,30 minutos

Davant del proper Congrés

No sabem quan serà el Congrés (a setembre, Blanco dixit), però sí que podem avançar, des de les bases, algunes claus del mateix i des del meu modest entendre

• No estem per a perdre el temps. Per conformar un candidat/a amb aspiracions fa falta temps. Malament tindríem l'horitzó del 2011 si fóra distint el secretari general(o secretària – repetisc aquesta cantarella per última vegada-) de la persona que disputara les eleccions autonòmiques al PP. L'aspirant que diga el contrari, per a mi no té masa credibilitat política.
  
• El nivell de postració del PSPV és tal, que no valen draps calents. L'aspirant ha de, quasi, refundar el partit. Entenent aquesta refundació com nous models d'organització, comunicació, renovació i aclariment ideològic i noves cares (no és una qüestió de cronologia del DNI, que també, sinó de persones que no hagen representat el passat recent i el fracàs electoral). No estaria de més pensar en canviar el nom del partit a l'estil del PSC o PSE.

• L'aspirant que no ha de guanyar és aquell que no sàpia desprendre's d'etiquetes familiars. Atenció!, no dic que les represente sinó que no sàpia llevar-se el mala fama que li adjudiquen els contraris i els mitjans de comunicació. Com a militant, se'm posen els cabells com a escàrpies quan sent que tal o qual és lermista, ciscarista, ex_romerista, esquerre-socialista, etc... Espere que guanye qui no represente a les famílies sinó als militants.


• No passa res perquè hi haja més candidats dels actualment reconeguts. Recordem que en el Federal que va guanyar Zapatero hi havia quatre candidats. El realment interessant és que el que guanye, encara que ho faça amb una majoria minoritària ha d'imposar el seu equip i el seu projecte. I els altres reconéixer-lo. No valen pactes i acords precongressuals.


• Un dels canvis més urgents en el nostre ideari, és el que es correspon amb l'identitat valencianista (detentada en exclusiva, ara per ara, pel PP). El desenvolupament de l'estat autonòmic ha sigut tal que el partit que no s'identifica d'alguna manera (nacionalista o no) amb el territori, no pot guanyar les eleccions. M'agradaria creure que no som sucursalistes de Madrid i sé que no ho som d'una entelèquia com les de "Països Catalans", però cal paréixer-ho davant de l'opinió pública. Una altra vegada ens falla la comunicació.


• És difícil que en les properes eleccions generals es repetisquen els resultats de Catalunya, País Basc i Andalusia. L'espai electoral s'acurta i el PSOE necessitarà millorar els seus resultats a València i Madrid si vol guanyar al 2012. La política de comunicació governamental també ha de millorar. No podem ser puristes quan el monocultiu propagandístic en la nostra comunitat ho té el PP. Si cal invertir diners públics en campanyes es fa. No deixaria de ser un servei públic perquè hi haja més pluralitat informativa.


• Els militants socialistes tenim ganes, som més disciplinats del que nosaltres mateixos creiem. No hem perdut els desitjos per triomf electoral i per transformar encara més aquest país. No necessitem líders carismàtics ni déus. Necessitem persones fermes en les seues conviccions, amb dots d'organització, que sàpien crear equips homogenis (fora famílies), amb objectius clars i mesurables i, sobretot, que creguen en les possibilitats del sociaslisme actual i tinguen "il·lusió" per guanyar. "Els líders carismàtics se "fabriquen després".

Continuarà….

Los sucesos de l'Alcúdia

Nadie me la ha pedido, pero los últimos acontecimientos y movimientos de los órganos y personas dirigentes de la comarca de nuestro partido, me han movido a dar mi opinión (a riesgo de ser despedazado) sobre los hechos acaecidos en L'Alcúdia y la reacción de unos y otros.

Algunas puntualizaciones.

• Los insultos proferidos al finalizar el Pleno que trataba la ¿recusación? de la Concejala de Bienestar Social (del PP) por presuntamente demorar injustificadamente un expediente tramitado al albur de la Ley de la Dependencia, SON INJUSTIFICABLES, por más que fueran proferidos por pocos militantes socialistas y, alguno de ellos, familiares del dependiente al que se refería el expediente.


• Es cierto que el portavoz del PSPV de l'Alcúdia, nuestro compañero X.Simón, pidió inmediatamente (esa misma tarde) disculpas en su nombre y en el de la Agrupación. ¿Hay que arrodillarse y golpearnos el pecho para hacerlas más creíbles?


• Por otra parte, la verdad es que desde un punto de vista estrictamente político, nuestro principal objeto de crítica ha de ser la presunta actuación moratoria de dicha concejala. ¿Lo ha comprobado la ejecutiva comarcal?

La continuación del "affaire" es conocida. Utilizando estos hechos como excusa el Bloc propone un gobierno de coalición a cambio de la dimisión de nuestros portavoz y viceportavoz. ¡Y la ejecutiva comarcal está dispuesta a estudiarlo y lo airea en los medios de comunicación! ¡Dios mío en manos de quien estamos políticamente!

La Valoración.

• La ejecutiva comarcal no puede hacer de altavoz de los problemas internos del PSPV ni de la comarca ni de ninguna Agrupación. ¿Cómo se le ocurre anunciar que va a celebrar una reunión para tratar el tema, sacar un comunicado y luego derivar una resolución al próximo Comité Comarcal si el Bloc sustancia la oferta? Esto es carnaza para los medios de comunicación y nuestros contrincantes políticos. ¿Nos tiene que marcar la agenda el Bloc? ¿Desde cuándo nuestros portavoces, alcaldes y dirigentes son puestos o depuestos por otras fuerzas políticas? ¿Es más importante pedir perdón a todo el mundo que criticar la actuación de la concejala del PP?


• En fin. Estamos perdiendo el norte. Lo que tocaba, desde mi punto de vista, es que la Ejecutiva Comarcal, reconociendo la gravedad de los insultos, apoyara incondicionalmente a la Agrupación de L'Alcúdia, a su grupo municipal y a sus portavoces. Todo lo demás no es mas que un tremendo error político a no ser que responda a una oscura actuación intencionada.

La guinda.

Acabo de oir en la radio una ración más de propaganda del PP a cuenta de la visita del alcalde de La Granja (mi aplauso para él) a la diputada provincial del PP de bienestar social. Lógico, pero... ¿qué hacía nuestro secretario comarcal facilitando con su presencia dicha propaganda? Repito, estamos perdiendo el Norte.