Davant del proper Congrés

No sabem quan serà el Congrés (a setembre, Blanco dixit), però sí que podem avançar, des de les bases, algunes claus del mateix i des del meu modest entendre

• No estem per a perdre el temps. Per conformar un candidat/a amb aspiracions fa falta temps. Malament tindríem l'horitzó del 2011 si fóra distint el secretari general(o secretària – repetisc aquesta cantarella per última vegada-) de la persona que disputara les eleccions autonòmiques al PP. L'aspirant que diga el contrari, per a mi no té masa credibilitat política.
  
• El nivell de postració del PSPV és tal, que no valen draps calents. L'aspirant ha de, quasi, refundar el partit. Entenent aquesta refundació com nous models d'organització, comunicació, renovació i aclariment ideològic i noves cares (no és una qüestió de cronologia del DNI, que també, sinó de persones que no hagen representat el passat recent i el fracàs electoral). No estaria de més pensar en canviar el nom del partit a l'estil del PSC o PSE.

• L'aspirant que no ha de guanyar és aquell que no sàpia desprendre's d'etiquetes familiars. Atenció!, no dic que les represente sinó que no sàpia llevar-se el mala fama que li adjudiquen els contraris i els mitjans de comunicació. Com a militant, se'm posen els cabells com a escàrpies quan sent que tal o qual és lermista, ciscarista, ex_romerista, esquerre-socialista, etc... Espere que guanye qui no represente a les famílies sinó als militants.


• No passa res perquè hi haja més candidats dels actualment reconeguts. Recordem que en el Federal que va guanyar Zapatero hi havia quatre candidats. El realment interessant és que el que guanye, encara que ho faça amb una majoria minoritària ha d'imposar el seu equip i el seu projecte. I els altres reconéixer-lo. No valen pactes i acords precongressuals.


• Un dels canvis més urgents en el nostre ideari, és el que es correspon amb l'identitat valencianista (detentada en exclusiva, ara per ara, pel PP). El desenvolupament de l'estat autonòmic ha sigut tal que el partit que no s'identifica d'alguna manera (nacionalista o no) amb el territori, no pot guanyar les eleccions. M'agradaria creure que no som sucursalistes de Madrid i sé que no ho som d'una entelèquia com les de "Països Catalans", però cal paréixer-ho davant de l'opinió pública. Una altra vegada ens falla la comunicació.


• És difícil que en les properes eleccions generals es repetisquen els resultats de Catalunya, País Basc i Andalusia. L'espai electoral s'acurta i el PSOE necessitarà millorar els seus resultats a València i Madrid si vol guanyar al 2012. La política de comunicació governamental també ha de millorar. No podem ser puristes quan el monocultiu propagandístic en la nostra comunitat ho té el PP. Si cal invertir diners públics en campanyes es fa. No deixaria de ser un servei públic perquè hi haja més pluralitat informativa.


• Els militants socialistes tenim ganes, som més disciplinats del que nosaltres mateixos creiem. No hem perdut els desitjos per triomf electoral i per transformar encara més aquest país. No necessitem líders carismàtics ni déus. Necessitem persones fermes en les seues conviccions, amb dots d'organització, que sàpien crear equips homogenis (fora famílies), amb objectius clars i mesurables i, sobretot, que creguen en les possibilitats del sociaslisme actual i tinguen "il·lusió" per guanyar. "Els líders carismàtics se "fabriquen després".

Continuarà….